Hay que ablandar el colchón a fuerza de hacer mucho el amor para que un espacio llegue a ser un hogar

La mort m’enfada. Des que ell no hi és, la mort m’irrita, m’exaspera per insolent i desvergonyida, per com encobreix el Mauro i per com n’està de viva.

El metro va ple. En hora punta els vagons són càpsules de realitat que contenen una munió permanent de persones que sovint només comparteixen el desig de blindar-se en la pròpia intimitat teclejant els mòbils o amagats darrere un llibre. Quan surtin a fora la vida serà urgent, però durant el trajecte, l'espera en moviment es converteix en una treva obligatòria.

No sap que quan hi entrarà, l'embrió del seu futur fill ja farà setmanes que haurà baixat per la trompa de Fal·lopi amb la facilitat de qui es deixa caure per un tobogan.

Són els llogaters del tercer tercera. Una història més a la ciutat.

El blanc cristal·litzat escampat per sobre les rajoles. Hi haurà partícules de sucre i vidre en els angles més recòndits de totes les juntes per sempre més. La dolçor que cau i el vidre que talla; si en volgués fer una analogia tindria la imatge perfecta.

La voldria més a prop, la voldria aquí, ara. Recuperar aquell món compartit que mai han deixat que es dissolgués del tot.

Ara li cau el bolígraf i l'ha de recollir de terra amb una coreografia assajada, ara es corda la cremallera d'una bota de pell que li arriba fins a mitja cuixa, conscient d'un cos que no és només embolcall de l'ànima.

El meu dolor és meu i l’única unitat de mesura possible per calibrar-lo és la intimitat de tot allò que conforma el com.

Ha retardat la trucada a la mare perquè tem la seva intimitat feta de laments.